Inici

FIGUERES.: Capital comarcal amb 42.000 habitants, és la segona ciutat de la província. Té com agregats, FORN DE LLAST, LA VALL, ELS HOSTALETS i PAPIOL. Situada al mig de la comarca hi conflueixen totes les vies de comunicació. Al peu d'un pujol, al recés de la tramuntana, hom pot albirar des de dalt una panoràmica gairebé completa de la comarca, que impressiona per la seva nitidesa, harmonia, suavitat i transparència lluminosa.


 

Palau del vent


La Rambla.

rambla.jpg (38358 bytes)

La ciutat ja és esmentada pels romans com a Figèrias, ran de qual construïren el post militar de Juncària. L'Any 882 se la cita com Vila Facècies, depenent del monestir de Sant Pere de Rodes. El 1.111 queda com a ciutat fronterera entre comtats i, el 1.257, Jaume I li atorga Carta de Població en reconeixement per les ajudes rebudes en les seves guerres contra el compte Hug V d'Empúries en favor de Figueres, i que continuarà quan, el 1.419, Alfons el Magnànim li concedeix el privilegi de la Fira de la Santa Creu, que encara se celebra actualment, com a Fires i Festes de la Santa Creu, del 30 d'abril al 9 de maig.

Però és a mitjan segle XVIIIè quan rep, Figueres, el definitiu impuls per dues circumstàncies: La construcció del castell de SANT FERRAN del qual ja ens en ocuparem, i la firma del Tractat dels Pirineus, apropant ,així, la frontera de França a Figueres, amb la qual cosa es confirmava definitivament el seu caràcter de ciutat de pas en els plantejaments militars moderns, amb tot allò que comporta de guany econòmic.

El 1.865 rebia el títol de ciutat. El 1.936 es reunien al seu castell de Sant Ferran les darreres Corts Espanyoles de la República, presidides per Martínez Barrios i, ja a la meitat de la dècada dels 50, rebia els primers corrents d'allò que, d'ençà dels 60, fóra per a la resta de Catalunya i Espanya el "boom" del desenvolupament i el turisme.

Aquesta joventut relativa de Figueres com a ciutat fa que manqui d'un barri antic amb arrels o gran nombre de monuments, a diferència de les viles antigament més importants de Castelló o Peralada, però no per això la ciutat és incompleta o li falta sabor i caràcter; ans al contrari, trobarem en Figueres una urbs de tipus mitjà molt harmoniosa, neta i ben dotada de serveis, entre els quals destaquen els referits al comerç i a la restauració. Una altra visita recomanada a Figueres és el Museu de l'Empordà, que posseeix un fons magnífic d'arqueologia i art empordanesos, amb peces ibèriques, gregues, romanes, medievals i modernes d'excavacions de la comarca, i dipòsits del gran empordanès, en Frederic Mares, i d'altres aportacions. Hi ha a més obres de Ribera, Maella, Vayreda, Sorolla, Llimona, Nonell, etc. Hi ha també un museu de joguines, anomenat així, Museu del Juguet.

La construcció més importat és el Castell de Sant Ferran (veure foto més avall) i, al casc urbà, l'església arxiprestal de Sant Pere, construïda per Pere el Cerimoniós (s. XIV), gòtica, d'una nau amb boterells, absis poligonal de set costats i una torre octogonal, bella i esvelta de quatre cossos. Fou incendiada durant la guerra civil, reconstruïda i novament consagrada el 1.967. En aquesta església es van casar Felip Vè i Maria-Lluïsa de Saboia.

Cal esmentar també l'ermita romànica de Sant Pau, el Parc Bosc Municipal, la Rambla, ampla i harmoniosa, tants de carrers comercials i, dins de l'activitat social, cal fer referència a societats culturals com són: La Societat d'Estudis Empordanesos, la Societat Coral Erato, el Casino Menestral, ensems que altres clubs esportius, dues biblioteques, periòdics, emissores de ràdio, etc. A més de les ja esmentades Fires i Festes de la Santa Creu, hom hi celebra la Fira del Llibre Infantil. I, en temporada, esports, aplecs, etc. No podem cloure l'espai dedicat a Figueres (aquí, com a capital de l'Empordà), sense fer memòria dels seus fills il·lustres que en abundor ha tingut, com Narcís Monturiol, l'inventor de l'Ictineo (el primer submarí); el músic sardanista Pep Ventura, el poeta Fages de Climent, l'historiador Subias i Galter, el mecenes Frederic Mares, Salvador Dalí.

 


El Museu Dalí. La Torre Galatea.

tdali.jpg (13908 bytes)tgalat.jpg (11981 bytes)

En passar per l'Empordà és obligat de visitar, a Figueres, el Teatre Museu Dalí. Situat a la inconfusible plaça de Salvador i Gala, a l'antic Teatre Municipal, és un edifici modernista de Roba i Bos inaugurat el 1.850. Incendiat durant la guerra Civil i posteriorment reconstruït i modificat en afegir-li una cúpula geodèsica transparent (refeta totalment aquest any 1.998 amb materials més duradors), obra de Pérez Piñero. Fou condicionat segons disseny del mateix Salvador Dalí per acollir, a les diferents sales, una extensa mostra del genial pintor -dibuixos, gravats, pintures, o els seus muntatges característics de temàtica diversa-. Fou inaugurat el 28 de setembre de 1.974.

No caldrà parar-nos en definicions de Dalí o la seva obra, ben coneguts com correspon a un elegit per a marcar una nova fita a la Cultura, puix que res d'important no hi podríem afegir; només cal recordar que el reconeixement universal i l'admiració per aquest empordanès insigne han fet que aquest museu sigui el més visitat d'Espanya després del Museo de Prado; des de les personalitats més il·lustres al turista estiuenc de qualsevol nacionalitat, que es lliura admirat, curiós i impressionat a la contemplació i al comentari sobre l'àmplia, variada i inconfusible obra de l'artista genial. S'hi esposen, a més, obres procedents de la col·lecció privada de Dalí (El Greco,Bouguerau, Gerard Dou, Duchamp, Fortuny, Meissonier, Urgell) i, entre els artistes actuals, Fuchs, Goderé, Vallès, Anglès i Pitxot, destacant aquests dos darrers per l'atenció que llur obra desperta en els visitants.

De Francesc Anglès es pot contemplar, sota la cúpula, el grup escultòric de mida natural titulat "La Cobla", que fou adquirit per Dalí el 1.979. L'artista utilitza habitualment la tècnica del modelatge directe amb benes d'escaiola i combina a manera d'un "collage" els objectes reals (en aquest cas els instruments) com a complement i no com a element essencial, com s'esdevé al moviment Pop americà. La Cobla fou l'origen d'una gran obra del mateix autor,: en execució, una gran orquestra de 104 músics.

A la planta superior hom pot admirar l'exposició permanent del pintor Antoni Pitxot, instal·lada des de la inauguració del Museu i actualitzada. Les seves obres són d'una banda, creacions escultòriques; muntatges sobre tela metàl·lica amb pedra del litoral. D'altra banda, l'obra definitiva és la plasmació pictòrica dels muntatges esmentats, d'un realisme viu que entronca perfectament en les arrels de la seva terra, l'Alt Empordà, amb la  imaginació desbordant de la gent del País, l'exponent màxim de la qual és el mateix Salvador Dalí. Les creacions artístiques de Pitxot acrediten la personalitat inequívoca de l'artista. Les formes de les pedres no solament són interpretades per ell, sinó que, aprofitant els suggeriments de la naturalesa, són creacions en el sentit més ampli de la paraula.

El Museu facilita, com acostuma a ser habitual, el seu material gràfic (no s'hi pot entrar amb cameres de vídeo ni de fotografia):

 


Castell de Sant Ferran.

castell.jpg (14648 bytes)

Aquesta monumental obra de l'enginyeria militar podria ésser exemple (com tantes altres armes, obres i màquines militars) de realitzacions cares en diners i temps per causa d'haver quedat antiquades sense haver estat usades; encara que potser en això (qui és capaç de dir-ho?) rau la seva virtut, puix que tal volta la seva presència imponent hagi obrat com a arma dissuasiva en haver evitat fets sagnants i d'armes a la seva zona d'influència.

Deu la seva denominació al patronímic de Ferran VIè sota el regnat del qual s'inicià la construcció com a rèplica del castell francès de Vellegarde. Projectà i dirigí les obres el general d'enginyers Juan Martín Cermeño. Aquesta fortalesa tan impressionant costà al Tresor Públic quasi 30 milions de rals de billó i, malgrat l'època relativament avançada, la seva construcció durà 40 anys. Una idea aproximada d'aquesta obra militar ens la donen les dades següents: Construïda en forma pentagonal damunt d'un puig espaiós de 140 m.a. al N.O. de Figueres, l'obra s'enfonsa terra endins (a diferència dels castells antics) per tal de no ser batuda per l'artilleria enemiga. Amb un perímetre de 3.125 metres intern arran de muralla interior, i de 5K. per l'exterior (pel cami de ronda superior), i una superfície de 215.000 m.q., on podien aquarterar-se 10.000 homes, era armat de 350 canons, i cisternes amb capacitat de 10 milions de peus cúbics d'aigua (proveïdes per un aqüeducte); a més de, sitges, magatzems, quadres per a 500 cavalls, hospital, capella, penal, cuines, tallers i tots els serveis necessaris en el seu temps per al manteniment d'una fortalesa entre les millors d'Europa.

Hom protegí l'obra amb murs de 1,5 a 3 metres de gruixària, 5 baluards -Santiago, Sant Narcís, Santa Bàrbara, Sant Felip i Sant Dalmau- , 2 "hornabegues", 2 contraguàrdies, 7 "rebellines", enllaçats i separats per camins coberts o fossars (més de 7 Km.), escales vistes o cobertes, pons, etc. I les seves naus interiors protegides per més de 100 voltes capaces de resistir els bombardeigs de les peces de l'època. Al mig es va construir una magnífica plaça d'armes.

El 1.792 el castell, dotat com calia, fou lliurat als francesos sense haver entrat en combat; fet que es va repetir el 1.810 i el 1.823.

Durant el període d'ocupació francesa, el 1.810, s'esdevingué al castell la mort del gloriós general D. Mariano Avarez de Castro, defensor de Girona, després d'un temps de captivitat. El 1.811, mossèn Rovira i el capità Les Cases, només amb uns 150 minyons, aconseguiren de d'apoderar-se del castell, quan aquest era al complet de la dotació francesa, i van mantenir l'ocupació per quatre mesos, al termini dels quals fou lliurat novament. La fortalesa només participà tangencialment en les diferents revoltes de la inestable Espanya de les llargues dècades següents. El 1.924, Alfons XIIIè inaugurà el monòlit a Alvarez de Castro a l'entrada del castell. El 1.936 es dedicà a centre de recepció de les Brigades Internacionals. El gener de 1.939 se celebrava en una de les seves estances la darrera sessió de les Corts presidida per Martínez Barrios, i al cap de poc era volat parcialment per l'exèrcit republicà en retirada. Després, encara el castell va viure dècades com a caserna militar activa, i presó militar. Actualment el castell pot ser visitat. Visita que impressiona si hom pot fer-la amb detall, però es necessiten unes cames fermes i força temps.

Amb independència de la seva història militar, cal destacar la gran importància d'aquesta fortalesa que ha tingut en el desenvolupament de Figueres i el seu afermament com a capital comarcal, idea perseguida durant segles i assolida finalment.

Una gran ciutat!!!                                                                                   Texte: F. Alcaraz - J. Colet

La guerra de la Independència a Figueres

Tornar a l'Inici